Les seves boques sembla que s’acostin a poc a poc, però aquesta suposada lentitud només és una il·lusió òptica. La realitat és que en aquest moment els seus cossos haurien d’estar a anys llum de distància, però l’atzar ha aprofitat l’única nit que el destí no està d’humor per seguir controlant les seves vides, per retallar l’espai i el temps. Així és com poden fer-se aquest petó que sembla lent per la distància sideral a la que es troben els seus destins. I quan els llavis es toquen per última vegada, un llamp parteix la realitat en dos. És la manera que té el destí de maleir per sempre els dos amants que han gosat desobeir-lo.
(Paràgraf centrat)
Negreta Cursiva Subratlla Tatxat Superíndex Subíndex Tipus de Font